Sunday, 13 November 2011

STRANGERS ON A TRAIN

Chapter 8: En Bruno és a tot arreu

Mesos més tard, al Desembre, en Guy estava assegut a la seva oficina de Nova York. No tenia cap ofertes de llocs de treball i veia com la culpa de l’assassinat de la Miriam l’allunyava de la seva gent. Un home necessita estar pur per dins per fer dibuixos de plànols per un bon treball, i ell en canvi es sentia brut.
Ell feia dibuixos sobre la casa que tindrien ell i l’Anna un cop estiguessin casats quan el telèfon va sonar.
“Hola Guy sóc en Bruno”
En Guy no va dir res i va penjar el telèfon, però va tornar a sonar.
“Necessito veure’t Guy” va dir en Bruno.
“No” va dir en Guy i va penjar el telèfon.
Aquella nit ell i l’Anna van marxar del seu pis i en Bruno estava allà assentat en la foscor. En Guy va agafar l’Anna de la mà i va mantenir la calma.
“Hola Guy” va dir en Bruno suaument. Ell va mirar a l’Anna amb un gran interès, com si es sorprengués de veure en Guy amb una dona.
“Hi hem d’anar, hi hem d’anar” va dir en Guy marxant ràpidament amb la mà de l’Anna a la seva encara.
“Oh Guy, només vull...” va dir en Bruno
“Qui era aquest” va preguntar l’Anna.
“Un home que coneixo. Busca feina” va dir en Guy. “No és res”
“Què és el que busca en Bruno?” va pensar ell mateix. “Què és el que vol?”. La pregunta no marxava, i en Guy no podia parar de pensar-hi.

Un matí de Gener en Bruno va aparèixer al costat d’en Guy al carrer i va dir, “Anem a fer una copa Guy?”
“No”
“Sí” va dir en Bruno. “De què tens por?”
“De res”, va dir en Guy. “Et sembla que tinc por?” (‘Truca la policia!’ va pensar en Guy. ‘La policia, ara!’ Però no ho va poder fer.)
“Després vine a fer una copa amb mi,” va dir en Bruno.
En Guy va acceptar anar al bar.
“Per què no em vas parlar sobre l’Anna?” va preguntar en Bruno. “Aquesta dona que vaig veure amb tu. Ho sé tot sobre ella”.
“Aquest és l’últim cop que quedem” va dir en Guy. Vaig a parlar amb la policia sobre tu”.
“Per què no ho vas fer l’any passat?” va somriure en Bruno. “Els hi puc dir que tu em vas pagar per matar la Miriam i tu vas marxar a Mèxic per així fer-ho jo tot sol. Em creuran a mi Guy”.
En Guy sabia que era veritat. Va dir “Haig de marxar”.
“Espera” va dir en Bruno. “Has de matar el meu pare”. En Guy va mirar fixament els ulls d’en Bruno. Tenia aquells ulls d’un nen boig. Es sentia impotent, no podia fer res.
“Aniré a la policia si no el mates!” va dir en Bruno, després de sobte va sortir del bar.

En les pròximes dues setmanes en Guy va veure Bruno de peu davant de la seva oficina cada nit quan ell marxava. Després la primera carta va arribar. Era un mapa de la casa d’en Bruno amb un pla escrit per l’assassinat.
En Guy les va tirar, però les cartes venien cada dos o tres dies. La carta 21a deia: “Vols que li expliqui a l’Anna la teva part de l’assassinat de la Miriam? Has de matar el meu pare molt aviat, abans de mitjans de Març!”. Després en Bruno li va enviar una gran pistola. Tot semblava una part dolenta d’una obra de teatre o una pel•lícula.
En Guy va mirar la seva pistola. La devia comprar quan tenia quinze anys, perquè era petita, maca i perfecte. Va agafar la pistola suaument, i va somriure i va pensar que semblava un nen.
En Guy va passar tot el dia amb l’Anna al camp, i van anar a veure la seva casa.
“Estarà acabada al Març” va dir en Guy.
“Està bé” va dir l’Anna. “Tindrem dos mesos abans que ens casem per comprar coses per la casa”
“Saps que...?” En Guy va començar a parlar, però va parar i es va mirar l’Anna als ulls. Volia explicar-li la carta d’en Brunoi la pistola, però no va poder. No volia secrets amb l’Anna, però aquest era un secret dels grans. De sobte en Guy es va adonar que la seva vida es separava en dos; l’Anna i en Bruno. Van marxar de la casa i abans de sopar en Guy va sortir al jardí. Va veure la forma d’un home- era en Bruno!
En Guy el va pegar i van caure al terra, però en Bruno era fort, i les seves mans escanyaven en Guy. Ell el volia matar. Va tirar en Bruno a l’herba lluitant dur. De cop en Bruno va dir “Guy, ja sabies que era jo!”.
“Et mataré la pròxima vegada que et trobi aquí!” va cridar en Guy. “Oh Guy! Mata’m si vols!” va dir en Bruno rient “Però estàs preparat per matar el meu pare?”
“Estic preparat per trucar la policia,” va dir en Guy.
“Jo estic preparat per dir-li a l’Anna lo de la Miriam i després trucar a la policia!” Hi havia una llum vermella als ulls d’en Bruno; semblava com un animal enfadat. “Esriuré a l’Anna aquesta nit Guy, a no ser que em diguis on aniràs a matar el meu pare!” després es va girar i va marxar. En Guy estava espantat. Va esperar que la carta d’en Bruno arribés a l’Anna. Sabia que no podia parar-ho. Què volia dir-li a ella de l’assassinat? Volia la Miriam morta, no podia parar que en Bruno la matés. També es sentia culpable, i la culpa creixia cada cop més. Uns dies després l’Anna va trucar a en Guy. La seva veu semblava espantada i en Guy sabia que li passava alguna cosa.
“Tinc una carta, Guy” va dir ella.
“Què?” Ell intentava mantenir la calma. “Una carta?”
“No hi h nom a la carta Guy” va dir. “Diu que saps coses de l’assassinat de la Miriam”. “No ho entenc Anna” va dir ell. “No sé...”
“Guy no ho diré a ningú. Però què passa?” Va dir ella.
“No passa res” va dir en Guy i va pensar que tenia una veu rara.
“Et podré veure aquesta nit? Parlarem d’això”.
“No, no puc” va dir l’Anna. En Guy sabia que la perdia i en Bruno era a tot arreu. Després en Guy es va adonar d’algo més: Havia de començar a mentir a l’Anna.

Sunday, 25 September 2011

This summer was so engoyable. At first I went to Acampada Jove with Berta, Miquel, Alba and Ferran. It was so gunny because the first day we had to set up the tendand we had a lot of problems because in the campsite there was a lot of wind. At night there were a lot of cencerts, for example:  Els Pets, Lax'n'Busto, Miquel del Roig, Bongo Botrako etc. At morning, we woke up very early because in the campsite it was very sunny and we couldn't sleepgood, and then we go to the swimming pool.
Later I go to Roses 15 days with my parents and my sister in my uncle's house. There I passed 15 days incredibles. Finally I arrived in Vic and I passed a very funny days with my friends here.